Pinyonaires: ja ho vaig pronosticar la setmana passada que avui tindria molta feina, i tenia raó, així que anem al gra:
DILLUNS: pluja (únic dia “verge” de bici de la setmana)
DIMARTS: les xiques btt van anar a la Roca intentant evitar al màxim les rieres a tope, i els va resultar molt difícil. L’equip road van sortir per la tarda i van fer 3 colls: Alforja, Porrera, Teixeta, el muro al revés (¿?) i van sortir 72 km i 1096 de desnivell
DIMECRES: 1 de maig, nit de pluja i, finalment sortida però amb prevenció. Les noies road van anar a Porrera i, per la tarda, sortida btt a la recerca de la perdiueta perduda. Com que El Gallu, la Monica i la Susi no estaven segurs d’haver fet el camí correcte, ens han deixat el track de la seva recerca: Track de la Perdiueta by Calgallu. També hi va haver sortida btt amb el Lázaro de guia fins a Castellvell.
DIJOUS: Sortida btt amb unes fotos molt raretes, i sortida road amb molta aigua i recollida d’espàrrecs inclosa.
DIVENDRES: sortida incògnita de la Roser i l’Eva en road. Es pensaven que es podrien amagar, però les he vist!!! 28 km de personal training road, i per la tarda sortida btt al Picarany, guiant la Roser 3-7, amb una pujada de vertigen, pel que he sentit als comentaris.
DISSABTE: sortida btt multitudinària de 42 km: Cambrils, Montbrió, Riudecanyes, trenet, senderó aventurero (!!??) fins Argentera, caminet fins Duesaigües i tornada a Cambrils
DIUMENGE: Sortida btt al Mas del Borbó una mica a l’estil 10 negritos, i és que del nombrós grup que podem veure a la foto inicial, es van anar fent subgrupets, ara uns per aqui, uns altres per allà. Tot i que la intenció de la Juli era fer una de les rutes de Txaeska Rutes BTT, com que la tornada no es podia fer pel corredor, al final s’ha descartat i s’ha anat al Borbó. N ‘hi havia que tenien pressa i han tornat un cop arribats a l’Aleixar, algú altre s’ha quedat al bar (Raquel, t’he pillat!!!!!!) i uns altres s’han “extraviat” misteriosament.
Menció especial i portada de post per als Runners Pinyonaires, que han fet la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella amb molt bon paper, com ja acostumen a fer. La SANDRA, en concret, ha quedat 2a en categoria femenina. Enhorabona!!!!!!! i pensar que tot just fa poc més d’1 any, quan la vaig convidar a pujar a Puigcerver, la nostra presidenta em va preguntar: I aquesta noia, vols dir que podrà pujar???? ai, mare!!! dona de poca fe, Montse!!!!
apinyofix 
hahahah, la Sandra va pujar puigcerver com qui va pasejant a Salou, com si res,, i amb les alforjes i tot!!
I tant! és el que m’entusiasma d’ella, que sembla que no li costi res. Un secret: m’ha dit que sí que li costa, com a tothom (shhhhhhhhhhhhhhhhhht)
Teniu raó els dos…la veritat és que em costa com a tothom, però intento xalar com si fos un fantàstic passeig… Vosaltres ja ho sabeu: “l’esport s’ha d’emprendre com la vida, amb molt d’entusiasme”… 😉