REUS-PRADES-REUS 2013

Hola pinyonaires!

avui canviarem una mica les habituals cròniques btt i road per la crònica de la 17a Caminada Reus-Prades-Reus, organitzada per l’ Associació Excursionista Catalunya de Reus, donat que hi van participar 4 pinyonaires runners i 1 simpatitzant, a saber: la Sandra, El Sergi, el Joan, el Xavi i jo mateixa.

El dia abans de la cursa la Sandra va obrir un whatsapp per poder compartir l’experiència i consells pràctics, com ara:

  1. Aplicar-se crema solar
  2. Portar barretes i gels energètics
  3. Mitjons de recanvi
  4. Compeed i ibuprofé
  5. Tallavents
  6. Imprimir el full d’inscripció per a presentar-lo a la sortida. Aquest va ser el punt més conflictiu, i és que entre que n’hi ha que se n’adonen que tenen la impressora espatllada a les 11 de la nit del dia abans de la cursa, i els que no en  tenen, doncs resulta que n’hi ha d’altres que s’han de posar a imprimir a les 5’30 del matí (ai, ai, aiiiiii)

Entre les 6 i 6’30 ja estàvem preparats al punt de sortida, amb el dorsal recollit, els donuts menjats i saludant a coneguts diversos. A les 7 es dóna el tret de sortida i intentem començar a còrrer per agafar posicions adelantades i evitar el tap que es produeix al Coll de la Batalla (Guillem del pavelló dixit). Al cap d’un parell de km. el Xavi desapareix i continuem els 4 pinyonaires amb la intenció (això m’havien dit) d’anar junts fins a Prades.

Aconseguim fer un parell d’avituallaments junts, però aleshores jo em despenjo, i és que aquests tres s’han estat entrenant i estaven fortíssims. Entro a Prades quan toquen les 12 al campanar, i el Sergi, la Sandra i el Joan ja feia 10 min. que havien marxat cap abaix. Al control de Prades ens donen el tradicional potet de mel, obsequi de l’Ajuntament de Prades, i hi ha bocates i fins i tot cervesa!

D’alli s’ha d’agafar un tros de carretera molt ingrat, i tornada cap a Reus. Només sortir de Prades veig un noi que s’equivoca i tirava per un camí molt maquet, pensant que aquell era el correcte i no la carretera. L’he de corregir, tot i que ell no se’n refiava. A partir d’alli fins baix em vaig despistar diverses vegades (tot i estar ben senyalitzat) i sort vaig tenir del companyerisme dels participants.

En aquest punt del recorregut hi ha la part de LES TOSQUES, una baixada interminable tota plena de pedrots que la gent xala d’allò més corrent i es fa molta via, però si vas com una tortuga reumàtica, doncs perds molt temps, com li passa a algú que jo conec. És d’agrair que, com que és un lloc molt estret, les tortugues reumàtiques deixin passar als maquinorros, però m’he assabentat que algú va tenir unes raons per aquest tema, i és que hi havia gent que no deixava passar (un suspens en companyerisme, nois!)

Passades les tosques ja s’arriba a Vilaplana, on hi ha un control i avituallament, i l’únic punt fins aleshores on em van posar REFLEX a les cames. És tradició d’aquest punt la coca, molt bona com sempre. De Vilaplana cap a l’Aleixar, pel camí que coneixem super-bé i que passa pel pi del Fernando. En aquest punt, i avançant en plan solitari pensava la falta que em feia la meva rockrider, però clar, no podia ser, tocava walking i running.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’Aleixar un altre punt de control i uns km. més fins a l’últim control, a La Mina, ja a Reus. Aquest tram, que em perdonin, és lleig a matar, i amb el sol que queia i el cansament acumulat es fa molt difícil intentar còrrer una mica per esgarrapar temps. Això sí, hi ha una masia en la qual un senyor hi penja ampolles d’aigua de manera altruista per donar als participants. Un 10 per aquest bon home!

Arribo a La Mina i ja no queda res per fer la meta, però em trobo un home assegut a un banc. Li fan molt mal els peus i diu que ja no pot més. L’animo una mica, vinga, que queda poc, i l’home em segueix. Quan estem a punt d’arribar veig que els meus companys m’estan esperant i m’animen per còrrer una miqueta i esgarrapar minuts, tot un luxe.

A l’arribada hi ha bocates calents, cervesa, postre, i també massatges i podologia.

Per acabar només em cal dir que esperem que l’any que ve s’animi algú més, i un 10 per a l’organització, amb persones super-amables als controls, i amb avituallament més que suficient. Us enllaço també els resultats:

Resultats Reus-Prades-Reus 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s