CRÒNICA PUJADA AL TOURMALET

Hola bon dia, ara faré un petit resum de la nostra experiència pujant el “Tourmalet”. Vuit noies d’apinyofix, Dolors, Isa, Carme, Lluïsa, Lluïsa, Ingrid, Montse i Roser, formant part d’un grup de 40 ciclistes de la Penya Cicloturistica de Cambrils, vam anar a fer el mític port. Ens vam aixecar puntualets per començar la nostra aventura, després de pujar i baixar amb bus l’Aspen, crec que es més complicat amb bus que amb bicicleta, jajajjaja, vam arribar al poble de Santa Maria de Campan, i amunt, xino xano xino xano sense adonar-nos ja estàvem a la Mongie, on vam fer reagrupament, barreta aigua i fotos que no faltin. Ja només quedaven els últims 4,5km, els que més pujen pero en un moment ja estàvem tots a dalt, a l’últim quilòmetre ens van adelantar tres penyistes, “Kike, Barber, Català”, qui tingués les seves cames, jajajjajaja. Després poc a poc tota la resta de penyistes en un momentet a dalt. Fotos de rigor amb l’home despullat, jajjajaja, hi va haber un momentet en que les noies pink vam tenir colapçat totalment la pobra estatua, vam fer una cua, sóm terribles. Després un avituallament bonissim, quina gana que teniam tots, feiam un goig tantes bicicletes juntetes, i tots junts disfrutant de l’experiència. Ara posaré cuatre ratlles de cadascuna de les noies pinyonaires: Lluïsa Ruiz—-Vaig anar amb moltes ganes i molta il.lusió a pujar el tourmalet. Però amb molta por de no poder assolir-ho, però vam fer molta pinya totes les noies i totes juntes ho vam passar molt bé, vaig riure molt i espero aconseguir mes reptes com aquest amb aquest grup tan fantàstic com és pinyofix. Lluïsa —- Un cap de setmana intens i espectacular amb molt bona companyia i disfrutan d’una ruta mitica i fantàstica per gaudir d’aquest esport! Carme— El més dur per mi va ser l’arribada a la Mongie, ja que portavem un ritme bastant bó, a partir d’aquí els cuatre últims kilòmetres van ser més durs, però al baixar el ritme els vaig gaudir al màxim (llevat de les dos ràmpes que hem van arrivar una mica més tard) l’arribada va ser magnifica!! M.Dolors — Molt bones sensacions i tot perfecte. M’hauria agradat fer el segon port a primera hora. Montse — Les sensacions molt bones ja que és un paissatge preciós, em sentia molt petita pujant per aquelles muntanyes, i la baixada no tinc paraules…….. Roser — Anava amb molta por però vam començar a pujar i pujar i anat descontant quilometres, el tourmalet és com una autovia de ciclistes és impressionant, en cuan de lluny veig la Mongie, uffff que bé, a partir d’allí la cosa ja pujava més, pero pim pam entre baques i obelles pel mig de la carretera, quina il.lusió cuan vaig veure l’estatua del ciclista, no te paraules. Ingrid — Que dir del tourmalet??, Molts nervis abans de començar pero sabia les condicions que les condicions climatologiques majudarien ja que la calor la porto molt malament. Es primers quilometres em passen molt ràpid però un cop passat el poble d’artigues ja començo a fer e compte enrera, dons les pendents són més fortes. Decideixo anar al meu ritme i partir en solitari, tot i que amb aquestes vistes tan espectacular, l’ambient ciclista i els ànims que rebia, l’esforç va valdré molt la pena. Vull donar les gracies a tots els companys de la ruta perqué ens han fer disfrutar d’un cap de semana genial, fent del ciclismo una passio molt gran, repleta de companyerisme, alegría, patiment, esforç, satisfació, i un bon record per a sempre. Isa — La Isa no m’ha escrit res, però jo faré cuatre ratlles per ella: Isa sense tu no ho auriam passat tant bé, ets única, hem rigut moltíssim, hem pedalat molt i hem disfrutat d’un cap de semana genial. Apara possaré un enllaç de la “penya de cambrils”, on hi ha moltíssimes fotos i videos de la sortida.