Sòcies ja comencem a deixar endarrera l’estiu, però tot i així no parem de sortir…som-hi, a veure si amb sort no em deixo cap sortida, potser alguna de clandestina se m’ha passat per alt…ajjajaj
Dilluns: a les 9:15 la nostra Eva s’ha posat a fer running…uffffffffffffffff quina peresotaaaaaaaaa, després d’un finde d’excessos, té més moral que l’Alcoyano!!! Pel migdia sortida road, batejada amb el nom d’Encuentros en la tercera fase, es van cascar una Teixeta Express i Porrera, les roadbikers van ser la Montse Llauradó, la jefa de les 14:00, la Kitty, l’Ana Sánchez, la Mª Dolors i la Sergi…jajajajj.
Dimarts: Sortida d’alta traïció a l’Aleixar, bon ambient i acompanyades pel Ribi!!! De tornada semblàvem cohets!!!Ahhhhhhhhhh i vam batejar a una companya amb el nom de Vicky…jajajjajajaj Una mica més tard Sortida road…rodando, rodando by la Carme i la Isa.
Dimecres: Sortida Holter, de la Sánchez i la Susi….aviat no la coneixaré a la Susi…no hi ha manera de coincidir!!!cachinsssssssssss. Per la Tarda la Coach Merche va treure a passejar a la Gemma per Montbrió-Riudecanyes-Duesaigues pel trencacames- l’Argentera-Castell d’Escornalbou-Vilanova pel camí de les pedretes-l’Arbocet-Montbrió i Cambrils….uffffffffff em fan mal els dits de teclejar per on van anar…aquesta Merche m’està entrenant de valent a la Isa’s niece!!
Dijous: Sortida d’alta traïció o millor dit del desmembramiento…molt fort, som quatre gats i com diria ma mare mal avinguts…ajjajja. La Moni i l’Ana Sánchez van tirar cap a Rifà i la resta de mortals vam anar cap al Completo, on vam tornar a patir un altre desmembramiento, la Fosch i la Maite van fer el camí que va per sota del completo i la resta com uns professionals van pujar fins aconseguir el cim i van baixar per Botarell per retrobar-se amb les xiques més xules de tot Cambrils. Per la tarda sortida road amb molta ventolera by la gran jefa Mª Dolors i la Lluïsa de Reus.
Divendres: Sortida road a rodar a rodar, van caure 55km i les tres mosqueteress (Isa, Carme i Kitty) van passar per Montbrió, Botarell, Riudecanyes, Vilanova, Mont-roig, Miami Beach i Cambrils. Per cert, la Carme dóna gràcies a Déu, de tornar anar acompanyada per fèmines…jajajajja. Al migdia la Llauradó i la seva compi la Mª Dolors van sortir en road….però bé, jo em pregunto, la Montserrat no es queixava sempre de que no sortia,però si no para…..
Dissabte: Pel matí, la Maite, la Moni i el Sergi, van acompanyar al marit de la Maite ja que aquest, havia organitzat una sortida super xula amb la gent de la Basf. Pilarrrrrrrrrrrrrrrr no perdis pistonada i mira la foto, a veure si coneixes algun friend…jajajaj.
The Last Nocturna Pink….no sé ni per on començar!!! A veure 48km i 10 pobles…o millor dit tropecientos pobles i tres pinchazossssssssss!!! Va ser gros, la primera de totes va ser la Mònica (Ana Sánchez’s friend), va i punxa la roda del darrera…ai mareta meva, (és aquella que està al costat de la pinyonera) com a professionals la Carmeta, la Roser i una servidora ens vam posar manos a la obra!!! Vam continuar fins al Pere Mata ( ens esperen amb les portes obertes) on ens vam trobar amb una roadbiker anomenada Ascen, anava moníssima amb el maillot d’A Pinyó Fix. Allí vam fer parada per fer-nos una foto la mar de guapa que una xicota molt simpàtica ens va fer entre rialles, cridots i el pertinent tall de circulació als vehicles de quatre rodes. Després, al poble de les Borges la Mariana ens tenia preparada una bona surprise….va punxar les dues rodes, la de davant i la del darrera!!! Grosssssssssssssssssss, la Mariné va treure una super manxa que resulta que no s’adaptava a tots el pitorros, la Roser estava fins els pippppppppppp de fer el movimiento pa tras de la roda del darrera i la Fosch mentalment es cagava en tooooooo. Però no patiu, aquí no va acabar tot, les Maites i les Moni ja preguntaven pel wassap que si ja arribàvem,que si tardàvem tant acabarien amb les existències del propietari del Marró. La super Organitzadora ens va fer passar per un camí que uneix Riudecanyes i Botarell super guapo!!! És más lista que el hambre i com no podia ser d’altre manera, ens vam fer dos-centes foto en un pont de color blau en mig de la foscor de la nit. A partir del pont, moltes biker vam veure com les nostres llums de molts i molts lumens anàvem morint, però finalment gràcies a la Lluna i a les llums que no havien mort vam arribar al Marró. Que explicar del sopar….uffffffffffffffff havien 4 xiques que portaven els pèls com Déu Mana, la Raquel, la Júlia, la Moni i la Maite….la resta més val no comentar. La teca va ser fantàstica, encara se’m fa la boca aigua quan penso amb les patates braves i un coc amb xocolata cortesia de la Kittie. Sort que una sòcia ens va dir un gran secret per no guanyar pes i no tenir aquella sensació d’ansietat que et persegueix com una sombra. Preneu nota….llavors per un tubo amb esparadrap a les orelles!!! BRAVOOOOOOOOOOOOOOOOO JA PODEM MENJAR FINS A PETAR…JAJAJAJAJ.
Bé va ser tot molt xalat, perdoneu per tardar tant en escriure la crònica, però es que estic vivint un BLACKOUT total!!!
Petonets i a continuar rodant!!!
P.D.: La Roser ha sortit dimarts i dijous amb el Jordi, i em sembla que aviat no hi haurà manera d’atrapar-la!!!