Doncs sí, aquesta ha estat la setmana de la ja tradicional sortida de germanor a Puigcerver, però abans d’anar al tema, la resta de sortides de la setmana:
Dilluns: Btt a Vilaplana
Dissabte: sortida btt a l’ermita de S. Anna de Castellvell, amb un total de 48 km i 490 de desnivell i anècdota al canto, ja que el grupet es va trobar amb la processó dels tres tombs a Riudoms i van haver d’esperar que passessin tots els animalons. Això em recorda un divendres sant de fa molts anys que també vam haver d’esperar passar una processó de Setmana Santa que baixava de l’ermita de les Borges del Camp. Qui se’n recorda? era dels temps en què arribàvem a Les Borges, esmorzàvem en una hora i mitja i ja tornàvem a baixar.
Sortida super-canyera road by Gallu del Cycling Costa Daurada curt amb un total de 100,3 km i 2486 de desnivell. Pa que l’Anna Q. digués que l’havia trobat dura, imagineu-vos com devia ser.
Diumenge: 5A sortida de germanor a Puigcerver. A les 8 del matí ja estava tothom formant files a la font, i feia bon goig de veure la gentada de totes les edats, sexes, i de diferents penyes, principalment A Pinyó Fix i Penya Cicloturista.
Després de la foto de grup de rigor (que de moment no puc adjuntar), sortida cap a Riudecols amb btt, i els cotxes algun cap a Riudecols i uns altres cap al Coll d’Alforja.
Les runners vam fer ruta pels senderons que pugen a Puigcerver i poc més tard de les 10 ja estàvem a l’ermita. Com que encara no havia arribat ningú ens va donar temps de pujar al Mirador i fer alguna foto. Un altre cop a l’ermita ja van començar a arribar les primeres bicis i també el grup de caminants, amb nenes incloses que van arribar corrent de lo contentes que estaven.
A partir d’aqui ja va ser un degoteig de btterus que anaven arribant i els que esperàvem els animàvem, més que res per veure si així podíem entrar més ràpid a esmorzar els entrepans que ens havien preparat a l’Ermita.
L’última en arribar va ser la nostra estimada Presidenta, que es volia fer pregar, però no ho va fer sola, sinó molt ben acompanyada i “arropada”. Un cop tothom dalt va ser l’hora de l’esmorzar i els tradicionals discursos i entrega de distincions. Aqui he de dir que no vaig estar al cas de tot el que va passar, però sí us puc dir que les afortunades amb un “crespó” van ser la Roser, la Mònica, la Sònia i la Maite. Totes quatre són unes grans pinyonaires que “tiren” del grup i sempre estan disposades a arromangar-se, ja sigui per fer comandes de roba (santa paciència que s’ha de tenir), com per a regalar obsequis per la jeta i de disseny propi (la que vale, vale). Així és com tots els assistents vam poder sortir amb unes xapes molt guapes fetes expressament per a l’ocasió amb frases pinyonaires super-divertides.
Per la part de nois el crespó se’l va endur el Nica, que ha muntat alguna sortida especial per a les pinyonaires. No es va poder aguantar l’emoció i se li va escapar més d’una llagrimeta. Que majo!
Finalment hi van haver records també per a les lesionades del grup, que esperem que es recuperin ben aviat, i la nostra presi i el presi de la Penya van bufar les veles del pastís que acredita aquesta trobada com la 5a. Per moltes més!!!!!!
Enguany no puc adjuntar moltes fotos, però sí que us enllaço el web de la Penya Cicloturista Cambrils. El barber, com sempre, amb la seva càmera no va parar de filmar i fer fotos de tots els moments, així que res millor que passejar-se per la seva galeria per a fer-vos una idea de com va anar tot. I aqui teniu el seu video. Moltes gràcies!!!!
SALUT I PEDALS!
apinyofix 