
I finalment, després de mesos d’entrenament, va arribar la POLAR GRAN FONDO. Com vam fer l’any passat, hem demanat les cròniques dels participants que han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència. L’enhorabona a tots els participants i també als companys que van seguir la cursa animant i fent fotos. Al tantu al magnífic reportatge fotogràfic de l’Ana Sánchez. Hi ha fotos que són antològiques!!!!
ROSER:
Tot i no estar gens motivada, ja que no sóc amant dels dorsals i amb tota la setmana amb migranyes menys, sort dels ànims de tots durant la setmana: GRÀCIES!, vaig anar a recollir el maillot el divendres i l’ambientillu de la fira em va animar, aquest any per mi va estar especial, ja que coincidia amb el meu aniversari, jajajja quina celebració, un cop al nostre calaix nervis ja que vaig decidir anar amb un grupet d’amics tots junts: Mònica C., Sergi, Riba, Anna Q., Suso i jo , vam anar trobant tota la resta de companys pinyonaires pedalant que també van fer com nosaltres grups, parelles… és igual, l’important que ningú anés sol, això d’anar sempre un grupet xerrant va fer que passessin volant els kilòmetres, de veritat gràcies per la companyia vaig gaudir moltíssim ho repetiria sense pensar-ho, també gràcies a tots els animadors, Eva G, Gallu, Carme, Ana S, Natalia, Merce, Eva M, Sandra, Guillem, espero no oblidar ningú, resumint molt millor aquesta Polar que l’anterior tot és millor amb bona companyia. Gràcies a tots i totes per les vostres felicitacions, petons i abraçades pel meu aniversari gràcies apinyofix en vau fer un dia especial. Petonetssss per tots.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
ANNA QUEBRADAS:
Hola, per mi era la primera vegada que feia una cursa en bici. Em feia respecte tanta gent, no havia entrenat gaire i feia molt de vent. La primera impressió va ser de confusió, tothom anava de rosa i em costava identificar les persones conegudes. A la sortida un grup de pinyonaires ens vam agrupar per intentar fer la cursa juntes dins de les possibilitats de cadascuna. Vaig arribar dalt de la Mussara amb la Sònia i vaig esperar que el meu grup de sortida arribés. A Capafonts vaig parar a l’avituallament: magdalena, plàtan, etc… Pujar el Picorandan se’m va fer pesat. La resta va ser anar fent però el cansament ja començava a notar-se. El Sergi, el Ribi i el Jesús em van acompanyar en aquests moments baixos. Els hi agraeixo tant! I per fi,l’arribada a meta, cares de felicitat, somriures, salutacions dels que ens esperaven, abraçades,petonets, etc. això no té preu! Com m’agrada ser pinyonaire! Fins la propera!
MÒNICA:
Hola pinyoneres!!!! “¿El hombre es el único animal que tropieza 2 veces con la misma piedra?, doncs així mateix és!!! I més vegades que penso ensopegar!!! Desprès d´un hivern molt ventós, que no ens ha deixat pràcticament entrenar en condicions fins quasi 2 mesos abans, arriba el nostre repte anual: El Gran Fondo. Aquest any, per mi, ha estat molt més amé i divertit. He pogut anar acompanyada dels gregaris més richaracherus de Pinyó Fix vs Trail Cambrils, el Sergi Rubio i El Ribi, i com no, de la meva companya a la Pica, la Super Roser Noguera, i l´Anna Quebradas (està més forta que el vinagre) i el seu inseparable Suso. He de dir que mantenir el grupet junt no ha estat una tasca fàcil, uns corren més pujant, i altres loques com jo, ens llancem a la bartola quan ve una baixada. En general, van passar els quasi 100 km en un “plis plas”, i a l’ arribada al coll d´Alforja vaig veure que podríem arribar a Reus a les 12h, vam apretar el culet tot el que vam poder, i així mateix va ser, amb un flato impressionant vam creuar la meta xisclant (típic pinyoner) i amb molta alegria. “ El tamaño no importa?” o “El temps no importa?”, no ens enganyem, el tamany importa, i el temps que vam tardar també. És per això que li dono MOLTÍSSIMES GRÀCIES al Xavi Gallu per aguantar la meva tossuderia quan sortíem a entrenar (té més paciencia que un sant), sense ell segurament no haguès fet el temps que vaig fer. Un petó molt fort als companys ciclistes i no ciclistes, espero poder repetir l´any que ve, i que totes les que han volgut ser-hi, i no han pogut perquè encara estàn en procès de recuperació, hi puguin ser. Muaaaasssssssssssssssss!!!!!!!